01

Indicadors

Els indicadors que s'han utilitzat per a l'informe identifiquen aspectes concrets del món agrari, de tipus econòmic i productiu, socials, territorials i ambientals.

Són els indicadors de grup que permeten mesurar les característiques del sòl agrari, ramader o silvícola en el moment actual, dibuixant-ne l’anatomia física i estructurar-ne la naturalesa intrínseca.

Els indicadors vertebradors estan formats per dos indicadors compostos: potencial productiu i indicadors ambientals. Aquests indicadors compostos, alhora, estan formats per diferents indicadors.

Són aquells indicadors de grup que han de permetre dibuixar l’estratègia a mitjà i llarg termini de la zona o el territori que s’avalua. Dibuixen les fortaleses i les mancances del territori.

Els indicadors de valor afegit estan formats per tres grups d’indicadors compostos. Aquests indicadors compostos estan alhora formats per diferents indicadors.

Són aquells indicadors de grup que ajuden a mesurar l’especificitat del territori avaluat aportant informació extra que contextualitza les seves característiques principals.

Aptitud agrològica

Indica com son de favorables per a la producció agrícola els diferents espais, a partir del pendent, les condicions climàtiques i la litologia i el potencial per la producció d’aliments i matèries primeres. Els valors més elevats indiquen els espais més favorables per la producció, mentre que els valors més baixos indiquen zones amb limitacions productives.
Pendent: Els valors més elevats indiquen les zones amb pendent més suau.
Condicions climàtiques: Relació entre l’índex d’humitat anual, eficàcia tèrmica, concentració tèrmica de l’estiu i condicionants hivernals. Els valors més alts representen les zones més favorables pel desenvolupament de cultius.
Tipus de clima segons la humitat: Els valors més alts representen les zones amb un clima més humit, segons l’índex d’humitat de Thornthwaite.
Eficàcia tèrmica: Els valors més alts indiquen les zones amb una evapotranspiració més baixa, segons la classificació (índex) de Thornthwaite.
Estrès hídric de l’estiu: Els valors alts representen les zones de Catalunya amb una concentració tèrmica més baixa a l’estiu, seguint la classificació de Thornthwaite.
Característiques de l’hivern: Representació del rigor de l’hivern a partir de la mitjana de les temperatures mínimes del mes de gener. els valors alts representen les zones amb una concentració tèrmica a l’estiu més baixa, mentre que els valors més baixos mostren els espais amb una concentració estival de l’eficiència tèrmica més elevada.
Litologia: Classificació del territori en tres tipus de sòls per al desenvolupament dels conreus en funció dels materials. El valor 10 identifica els sòls que menys limiten el desenvolupament, el 7 els que el limiten parcialment i el 5 els que més el limiten.

Productivitat agrícola

Reflecteix la producció agrícola en euros per terme municipal. El pes 10 correspon als municipis amb més de 10 milions d’euros de producció; el pes 7 als municipis entre 1 i 2,5 milions d’euros; el 5 entre 250.000 i 500.000 euros; i l’1 als de menys de 5.000 euros.

Productivitat ramadera

Localitza els municipis amb més producció de carn, en euros totals. El pes 10 correspon als municipis amb més de 10 milions d’euros (anuals); el pes 5 correspon a municipis entre 250.000 i 500.000 euros; i l’1 a menys de 5.000 euros.

Productivitat forestal

Identifica el valor total de la producció de fusta en euros anuals per comarca. El pes 10 correspon a les zones amb producció superior als 150 milions i el 4 a les comarques amb menys de 30 milions d’euros anuals.

Connectivitat ecològica

Identifica els connectors ecològics que cal preservar com a corredors ecològics. El pes 10 correspon a connectors ecològics (classificats com a “Sòls de protecció especial” en el Sistema d’Espais Oberts); mentre que el pes 1 correspon a la resta del territori.

Grau de biodiversitat

Representa la relació entre l’abundància i l’interès de conservació d’espècies d’ocells nidificants. Els valors més alts corresponen a les zones amb més biodiversitat: el pes 10 correspon a zones amb un elevat índex de biodiversitat ponderat per l'interès en la conservació d'espècies nidificants.

Estat de conservació dels hàbitats

Indica les zones amb més valoració de l’estat de conservació dels hàbitats, a partir dels inventaris de la Xarxa Natura 2000. Els pesos més elevats corresponen amb zones amb una valoració de l'estat de conservació alta, mentre que les zones amb pesos més baixos representen espais amb una valoració baixa. En aquest cas, el pes més baix és 3.

Planejament territorial

Identifica els espais amb més protecció del sòl. El valor 10 correspon a sòls de protecció especial, d’alt valor agrícola o d’interès agrari o paisatgístic, el 7 els d’interès estratègic o estratègics de muntanya, el 5 els de preservació de corredors d’infraestructures, de protecció preventiva o de riscos i afectacions i l’1 representa els sòls urbanitzats.

Tipologia d’espais protegits

Localitza els territoris segons la seva protecció legal: Parcs i reserves Nacionals, Parcs Naturals, les zones perifèriques de protecció, els paratges Naturals de Fauna Salvatge i d’interès nacional, els de la Xarxa Natura 2000 i els espais amb figures de protecció. El pes 10 indica els Parcs Nacionals i les seves zones perifèriques de protecció, el 9 les reserves naturals integrals i parcials, i les seves zones de protecció, el nivell 8 mostra els Parcs Naturals i les seves zones perifèriques de protecció, el 7 els Paratges Naturals de Fauna Salvatge, el 6 els Paratges Naturals d’Interès Nacional, el 5 els Espais Xarxa Natura 2000 i els Espais agraris amb figures de protecció i l’1 els que no tenen cap protecció.

Valor del paisatge agrari

Espais de la cartografia de Paisatges d'Atenció Especial de l'Observatori del Paisatge amb elements agraris identificats. El pes 10 identifica els Paisatges d'Atenció Especial que presenten elements agraris significatius mentre que s'assigna el pes 5 a la resta del territori.

Dotació de regadiu

Expressa els territoris amb les infraestructures de regadiu més importants, en relació a la dotació d’aigua anual en m3/ha i any. El 10 es correspon a les superfícies de regadiu amb les dotacions més altes, de més de 8.000 m3/ha i any. El pes va baixant fins a arribar al valor 5 pels espais amb una dotació igual o inferior a 1.500 m3/ha i any. El pes 1 s'assigna a les zones estrictament de secà.

Producció de qualitat

Identifica les Denominacions d’Origen (excepte la DO Cava i DO Catalunya), les Denominacions d’Origen Protegides i les Identificacions Geogràfiques Protegides, que donen valor afegit a la comercialització de productes agraris. Els municipis amb el pes 10 tenen 5 distintius de qualitat. El pes va baixant gradualment fins a 6 que identifica els municipis que tenen 1 distintiu. El pes 1 correspon als municipis que no tenen cap marca de qualitat registrada.

Mà d’obra agrària

Expressa la relació entre el nombre de treballadors de l’agricultura sobre el total de població ocupada municipal. Els índexs més alts corresponen a les localitats amb més proporció de treballadors del sector agrari: el pes 10 representa els municipis que tenen el 70% o més de la població ocupada dedicada al sector agrari, mentre que el pes 1 correspon a aquells municipis que no tenen mà d'obra ocupada al sector agrari.

Model productiu

Representa els municipis amb més percentatge de superfície cultivada en producció ecològica o integrada respecte al total de terra cultivada. Els valors alts representen els municipis amb una major superfície cultivada en producció ecològica o integrada respecte el total de terres en cultiu. El pes 10 s’assigna als municipis amb el 80% o més dels cultius en producció ecològica o integrada, mentre que el pes 1 correspon als que no tenen superfície en producció ecològica o integrada.

Grau de diversificació econòmica

Identifica els municipis amb més explotacions agràries amb activitats complementàries respecte al nombre total d’explotacions de la localitat. Els pesos alts representen els municipis que tenen més explotacions amb activitats complementàries davant del total d'explotacions, concretament el pes 10 representa els municipis amb un índex del 25%. En canvi, els municipis amb el pes 5 i inferiors són aquells que tenen un índex de 5% o menor. El valor 1 s'assigna als municipis que no tenen explotacions amb activitats complementàries.

Cessament d’explotacions

Indica els territoris de Catalunya que han guanyat més poblacions agràries (els valors més baixos representen els que n’han perdut més). Els pes 10 es corresponen a municipis on s’ha incrementat 21 o més explotacions agràries pel període de referència*; el pes 5 es correspon a municipis amb una pèrdua d’entre 40 i 59 explotacions; i el pes 1 a pèrdues de 120 o més explotacions pel mateix període.
(* Període de referència: 1999-2009.)

Continuïtat agrària

Representació municipal del nombre total de sol·licituds d'ajut que han estat presentades per explotacions agràries l'any 2015. Els pesos alts es corresponen als municipis amb més sol·licituds d'ajuts presentats l'any 2015 mentre que els pesos més baixos representen els municipis amb menys sol·licituds, concretament el pes 10 representa 1.200 o més sol·licituds. El valor 1 s'assigna als municipis on no s'ha presentat cap sol·licitud d'ajut.

Pressió antròpica

Identifica els territoris més sotmesos a la pressió humana pels creixements urbans i de xarxa viària. Als espais amb pressió antròpica se'ls assigna el pes 5, per diferenciar-los de la resta del territori que rep el pes 10.

Periurbanitat

Indica els espais de les conurbacions de població definides als plans directors urbanístics. El pes 10 s'assigna a les zones periurbanes mentre que la resta del territori rep el pes 5.

Zones vulnerables

Expressa els territoris que tenen més factors limitadors de l’activitat agrària i requereixen preservació, per la presència de nitrats o per la presència d’aqüífers protegits. El pes 1 recau sobre les zones més vulnerables i va augmentant fins al pes 10 que recau en zones més allunyades*.
(*) S'associa els pesos més baixos als espais on la producció agrícola i ramadera té limitacions degut a la vulnerabilitat del sòl (altes concentracions de nitrats o presència aqüífers protegits), malgrat sigui justament en aquests espais on encara són més necessaris els esforços per preservar el recurs sòl.